El paso de la vida

Si pogués fer que un instant s'adormís entre els meus braços i robar l'eternitat... Si pogués fer que les ombres descobrissin la mentida, tu series la veritat... Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaç, que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans. He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades. T'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraules per dir-li al sol que s'amagui rere el mar i no torni a brillar si no ets amb mi. Res té sentit, si tu ja no ets aquí. Si pogués donar-li al vent el poder de la paraula, no parava de bufar... Si l'últim gram de lògica entengués l'incomprensible... i et parlaria un huracà transportant imatges d'aquell temps sense paraules. Retornant com una onada, veuràs tota una vida dins d'una mirada. Tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el mar i no torni a brillar si no ets amb mi. Res té sentit, si tu ja no ets aquí.

Si tu ja no ets aquí...